jueves, 18 de febrero de 2010

Contacte

Podeu contactar amb nosaltres a través del mail: unmirall.unabogeria@gmail.com

miércoles, 3 de febrero de 2010

L'ESPECTACLE

Us presentem el muntatge teatral Un mirall, una bogeria; un espectacle per a joves basat en les obres Mirall trencat de Mercè Rodoreda i La Bogeria de Narcís Oller.

Aquest espectacle té com objectiu apropar aquestes dues grans obres de la literatura catalana públic jove i facilitar-los-hi la seva comprensió.Així mateix, té la finalitat de repassar, refrescar i aprofundir en les lectures obligatòries de Llengua i Literatura Catalana per la Prova d’accés a la Universitat d’aquest curs escolar 2010/2011.

Un mirall, una bogeria s’adreça, per tant, als alumnes de Batxillerat i és pot representar directament a qualsevol aula de l'institut durant el curs 2010/2011.

MIRALL TRENCAT

Resseguirem Mirall Trencat, a través dels principals personatges femenins que apareixen a la peça: Teresa, Sofia, Maria i Armanda.És una proposta coral, en la qual viurem la trajectòria que inclou l’ascensió, i també la davallada de la figura de la Teresa Goday; del pas de la pobresa a un espai privilegiat, la casa, el jardí de Sant Gervasi i, en general, el viatge per una època agitada i tèrbola de la societat catalana.

En aquesta narració l’escenari, on tenen lloc les diferents accions, adquireix un valor de primer ordre i rep atributs de personatge. Per aquest motiu, nosaltres procurem situar a l’espectador en tots aquests llocs emblemàtics: al jardí, a l’habitació de la Teresa, a la teulada, a la cuina amb l’Armanda, a la sala de jocs, etc... el que volem és que el públic tingui la sensació d’estar immers en aquesta casa i en tots els seus racons.

La nostra proposta, també planteja (com ho fan els miralls trencats) mostrar petits fragment de vida; visions potser distorsionades dels llocs on ens movem i reflectir diferents cares dels personatges que interpretarem. A més, ens agrada treballar amb diferents llenguatges i registres. Per exemple, utilitzem titelles alhora de situar-nos en el món dels tres nens de la casa o ens recolzem en els objectes per explicar els personatges o les situacions que interpretem (el ventall, la branca del llac, l’agulla, etc).També ens servirà com a pretext per mostrar al públic jove el que va suposar viure en aquella època, així com, les diverses relacions que poden derivar en el nucli familiar.

LA BOGERIA

La bogeria descriu el procés d’embogiment que duu a Daniel Serrallonga a la mort
en un psiquiàtric; el qual és presentat a la novel·la, des del començament, com un
personatge estrany i extravagant. Però, com és Daniel Serrallonga? És boig o les circumstàncies que l’envolten, fan que el considerem com a tal? Ha vingut al món amb la sentència feta (tal com diu el doctor Giberga)? Aquestes preguntes, i d’altres, ens han aparegut durant els assajos i ens han acompanyat durant tot el procés creatiu.
Finalment, un dia, vam trobar-nos amb el Daniel Serrallonga. Va venir al local on assajàvem, es va presentar i es va oferir per interpretar aquest paper protagonista. Daniel Serrallonga, és... una titella. Més concretament, és un tipus de bunraku, que es mogut per les tres actrius. De fet, Daniel Serrallonga, és manipulat per un seguit de personatges: per les germanes, pels seus amics, per la seva dona, etc. Per aquest motiu, per reflectir que totes les persones que l’envolten el fan anar per on elles volen, hem utilitzat el recurs de la titella.
Al mateix temps hem intentat, no només centrar-nos en la història d’un boig; sinó en com és la naturalesa d’aquesta bogeria i quina és la reacció de la societat davant aquesta malaltia.

A més, la novel·la (i la nostra posada en escena) no només mostra l’evolució patològica d’en Serrallonga; sinó que també plasmar els judicis que els altres personatges fan sobre aquesta fet.

Pel que fa a la llengua, en inclinar-se per la novel·la realista, Narcís Oller intenta reproduir
la parla del moment, amb la forta presència d’expressions col·loquials (de lèxic, morfologia
com l’article “lo” neutre i sintaxi, com les combinacions febles errònies “l’hi” per “li ho”) i
també la presència de castellanismes. Nosaltres els hem respectats a tots i els hem introduït en la nostra posada en escena. A més, hem fet un esforç, perquè aquestes expressions, castellanismes, ect, puguin ser compreses per un públic que, potser, no les havia sentides anteriorment.