LA BOGERIA

La bogeria descriu el procés d’embogiment que duu a Daniel Serrallonga a la mort
en un psiquiàtric; el qual és presentat a la novel·la, des del començament, com un
personatge estrany i extravagant. Però, com és Daniel Serrallonga? És boig o les circumstàncies que l’envolten, fan que el considerem com a tal? Ha vingut al món amb la sentència feta (tal com diu el doctor Giberga)? Aquestes preguntes, i d’altres, ens han aparegut durant els assajos i ens han acompanyat durant tot el procés creatiu.
Finalment, un dia, vam trobar-nos amb el Daniel Serrallonga. Va venir al local on assajàvem, es va presentar i es va oferir per interpretar aquest paper protagonista. Daniel Serrallonga, és... una titella. Més concretament, és un tipus de bunraku, que es mogut per les tres actrius. De fet, Daniel Serrallonga, és manipulat per un seguit de personatges: per les germanes, pels seus amics, per la seva dona, etc. Per aquest motiu, per reflectir que totes les persones que l’envolten el fan anar per on elles volen, hem utilitzat el recurs de la titella.
Al mateix temps hem intentat, no només centrar-nos en la història d’un boig; sinó en com és la naturalesa d’aquesta bogeria i quina és la reacció de la societat davant aquesta malaltia.

A més, la novel·la (i la nostra posada en escena) no només mostra l’evolució patològica d’en Serrallonga; sinó que també plasmar els judicis que els altres personatges fan sobre aquesta fet.

Pel que fa a la llengua, en inclinar-se per la novel·la realista, Narcís Oller intenta reproduir
la parla del moment, amb la forta presència d’expressions col·loquials (de lèxic, morfologia
com l’article “lo” neutre i sintaxi, com les combinacions febles errònies “l’hi” per “li ho”) i
també la presència de castellanismes. Nosaltres els hem respectats a tots i els hem introduït en la nostra posada en escena. A més, hem fet un esforç, perquè aquestes expressions, castellanismes, ect, puguin ser compreses per un públic que, potser, no les havia sentides anteriorment.